Resultats de la cerca frase exacta: 9
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
perla
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Concreció nacrada que es forma a l'interior de la conquilla d'alguns mol·luscos. Pescador de perles. Una perla negra. Un collaret de perles. Una perla falsa. perla cultivada [o perla de cultiu] Perla obtinguda mitjançant la introducció d'una partícula dins el mantell [...]
|
|
2.
margarita
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Perla 1. [...]
|
|
3.
perlí -ina
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De color de perla. [...]
|
|
4.
diàspor
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mineral, de fórmula AlO(OH), que cristal·litza en el sistema ròmbic, de textura laminar i color blanc o gris perla, component de la bauxita. [...]
|
|
5.
perlat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De la forma i del color de la perla ordinària. [...]
|
|
6.
desencastar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Separar (una cosa) d'allò a què està encastada. La perla s'ha desencastat. [...]
|
|
7.
trisquela
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Figura heràldica consistent en tres cames torçades pel genoll i unides en perla revessada per la part de dalt. [...]
|
|
8.
mantell
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
part. Part superior del dors dels ocells. En heràld., ornament exterior de l'escut, de color vermell, folrat d'ermini i recollit, a dalt per una corona, i als costats superiors per un llaç d'or amb dues borles cadascun. Peça heràldica fonamental consistent en una perla que té [...]
mantell
|
|
9.
corona
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
reial Corona que és un cercle d'or enriquit de pedreria, realçat per vuit florons o fulles d'acant, intercalats amb una perla cada un, que sostenen vuit diademes carregades de perles i tancades al punt d'intersecció on agafen un món centrat i somat d'una creu d'or. Sobirania, poder [...]
|
mantell
1 m. [LC] [ED] Vestidura en forma de capa, subjecta al cap o a les espatlles. Mantell reial.
2 1 m. [LC] [GL] En geol., capa, estrat.
2 2 m. [GL] Capa de la Terra compresa entre el nucli terrestre i la litosfera superficial.
2 3 [GL] mantell de corriment Unitat rocosa encavalcant, laminar i de grans dimensions que ha estat desplaçada a gran distància damunt altres roques que fan de substrat.
2 4 [GL] mantell de lava Capa de lava consolidada de gran extensió.
2 5 [GL] mantell nivi Gruix de neu nova que cobreix el terreny.
2 6 [GL] mantell freàtic [o mantell aqüífer] Mantell subterrani d'aigües que reposa, en la seva part inferior, damunt un nivell de roques impermeables.
2 7 [BO] mantell marginal Vegetació pròpia de les vores de bosc, integrada bàsicament per comunitats arbustives.
3 1 m. [ZOA] Replec dorsal de l'epidermis dels mol·luscos, dels braquiòpodes i dels cirrípedes, que pot cobrir tot el cos de l'animal o solament una part.
3 2 m. [ZOA] Part superior del dors dels ocells.
4 1 m. [HIG] En heràld., ornament exterior de l'escut, de color vermell, folrat d'ermini i recollit, a dalt per una corona, i als costats superiors per un llaç d'or amb dues borles cadascun.
4 2 m. [HIG] Peça heràldica fonamental consistent en una perla que té la part superior plena sense deixar veure el camper.
5 m. [DE] Escut defensiu.